He sigut una copiona :), i al igual que la Mònica, he decidit mirar una caixa en contes d´un àlbum, per poder-hi posar tots els desitjos que mica en mica anirem rebent.
No és gens infantil, tot el contrari, molt extremada, però m´ha agradat molt les lletres xineses que hi porta.
2 comentarios:
Jo també faig servir una caixa... com a mínim ara mentre no ticn tots els desitjos... pero com que n'hi ha de totes mides, és molt millor guardar-los aixi que en un album.
Laura.
Hola! Ara t'ubico! ets la Nina Chan... t'havia vist pels comentaris però diria que mai havia entrat al teu bloc! T'agrego i aviat rebràs notícies meves!
Publicar un comentario