De nou hem tingut després de dos anys justos, l´assistent social al pis, vam canviar també d´habitatge i evidentment el volia veure.
La veritat és que la visita va anar molt bé, molt amena, estava simpàtica, agradable i en cap moment ens va fer cap pregunta indiscreta ni insinuosa.
Ara ja només queda esperar l´actualització del nostre C.I. per escrit.
De mentre resem i creuem els dits perquè algun dia es torni a obrir Vietnam com a pais d´adopció.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Hola!! hace poquito que descubrí vuestro blog y ya os sigo...
Felicidades por vuestro hijo y felicidades por haber vuelto a comenzar vuestro camino hacia Asia...
Un besito enorme y espero que pronto tengaís noticias.
Ester.
Ester! muchas gracias!!! esperemos que todo siga un buen camino :)
Un fuerte abrazo gyapa!!
Publicar un comentario