jueves, 6 de noviembre de 2008

Entrevista amb la pedagoga


Avui hem anat a la nostra ICIF per fer l´entrevista amb la pedagoga. La veritat és que jo estava un pèl nerviosa, ja que sabiem que avui seria un dia de preguntes referent al nen/a.

La veritat és que a mesura que anava passant l´estona, ens anavem tranquilitzant, m´ha semblat molt professional i en cap moment ens hem trobat intimidats.
Ens ha fet moltes preguntes, com per exemple:
1- Com li penseu explicar al vostre fill/a que és adoptat?
2-Com li explicareu si ell/a us demana, com és que jo tinc els ulls rasgats i vosaltres no?
3- Heu pensat quina classe de col.legi el/la voldreu portar?
4- El/La portareu a la llar d´infants?
5- Quin és el vostre horari laboral i si un de vosaltres es demanarà una reducció o una excedència?
6- Hi ha més canalla a la vostra familia i us soleu veure sovint?
7- Creieu que hi ha diferències entre un fill adoptat i un de biològic i si és així, quines són aquestes diferències?

Entre altres preguntes.....
L´entrevista ha durat més o menys una hora. Ara ja només ens queda el veredicte final, que serà el dia 21 de Novembre, i aquest dia ens diran si som o no idònis. Tot i que no deixo de preguntar-me:
Què passarà el dia 21...??? I què passarà amb Vietnam? (ja que la mateixa pedagoga ens ha dit que pintava molt negre)

4 comentarios:

Laura dijo...

Quina manera de fer patir al personal.... fins el dia 21 no sabreu res??? Bueno, falta poquíssim!!!

Molta sort que segur que el ci és vostre... i respecte vietnam... si la vostra il.lusió és ser pares, segur que hi trobareu solució.

Petons.
Laura.

Nina Chan dijo...

Hola Laura, doncs si, fins el dia 21 na nai de la Xina...uff...de fet solament són 15 dies, però com dius tu, 15 dies de patiment i de preguntar-te cada cinc minuts, què passarà?
Ojalà tot vagi bé, però tp ens volem fer il.lusions per després emportar-te una decespció... o sigui, que toca esperar...
Un petonàs guapa!
A veure si coincidim pel MSN!!

Mari y Vicente dijo...

Vinga ànims que ja no us falta res i per sort el temps passa ràpid i quan us adoneu ja es 21.


Molta sort i un petonàs!

Nina Chan dijo...

Moltes gràcies Mari-lu!!ja us ho explikarem com acaba aquesta tortura del verdicte final...
Us desitjo també moltissima sort i molts ànims en el vostre procés, ja veuràs com tot anirà molt bé! Un petó i una abraçada!
Fins aviat parella!!